Barcelona és una gran ciutat que ja s’ha fet un lloc privilegiat en el mapa del Món. Ciutat cosmopolita, capital de la cultura i arquitectura d’avantguarda, també ens mostra altres vessants més íntimes i nostàlgiques. El passat de Barcelona està clarament marcat per un període de gran creixement industrial. Aquest fet històric es barreja sens dubte amb aquesta nova vessant de ciutat de serveis.

Sobre  aquest treball s’han realitzat diverses exposicions i s’ha publicat el llibre “Barcelona, fàbrica de somnis”  editat per   l’ Ajuntament de Barcelona. Entrar

El riu Ebre i altres rius que moren en ell, podríem dir que són els que van formar el delta de l’Ebre; gràcies a les seves aportacions de llims que transportaren al llarg de milers d’anys.

L’Ebre en el seu tram inferior ha estat cruïlla de civilitzacions des de l’època dels Ibers i els Romans fins l’Edat Mitjana; i un mitjà de comunicació en el transport fluvial fins ben entrat el segle XIX.

El delta de l'Ebre és la zona humida més gran de les terres catalanes. Amb els seus 320 km de superfície, constitueix uns dels habitats aquàtics més importants de la Mediterrània occidental. Cal destacar el seu considerable paper biològic que contrasta amb la profunda humanització de gran part de la seva superfície. L’harmonia entre els seus valors naturals i l’explotació per part de l’home no ha estat mai fàcil.

Considero que és un indret d’alt valor paisatgístic. Entrar

El que us presentaré, més que un projecte fotogràfic monotemàtic és, majoritàriament, una mostra d’imatges que segueixen la línia del meu treball fotogràfic habitual, i expressen la meva particular visió del món que ens envolta.

El cert és que l’ull del fotògraf no descansa mai i  per tant, per fotografiar no és necessari tenir un projecte en curs. Particularment, m’interessa anar captant tot allò que em crida l’atenció encara que, de moment, no formi part d’un projecte expositiu. Entenc la fotografia com una revelació que no sol venir en un instant afortunat, sinó que arriba més aviat del nostre interior. Hi ha una llum interior i un altre exterior. El fotògraf necessita les dues, i totes dues són determinats a l’hora de crear la nostra  interpretació del món real. Entrar

A l’antiga Grècia entenien per Gaia el conjunt de roques, terres, rius, mars, núvols, aire on hi neix la vida. És el que els científics en diuen “Ecosfera” i els poetes “Mare Natura”. La trobem present en l’obra de tot tipus d’artistes: pintors, escultors, escriptors, etc.

D’altra banda, més d’un cop m’han volgut donar a entendre que aquest és un tema simple i relativament fàcil de tractar. Com a fotògraf, sembla que és suficient visitar llocs exòtics i meravellosos per obtenir imatges extraordinàries. Si bé tot hi pot ajudar, n’estic convençut que el més important és que hi predomini la mirada crítica del fotògraf i la seva visió personal.

Tota persona que sigui sensible als aspectes ètics i estètics de la Natura hi trobarà una inesgotable font d’inspiració. Entrar

Si la natura  ens parla sovint de les persones que l’envolten, quan veig les cases que hi queden pràcticament abandonades, penso en la  gran quantitat d’esdeveniments que han pogut arribar a veure les quatre parets que formen  una llar.

Si les parets poguessin parlar... què ens dirien?   A vegades m’hi acosto  i  noto que m’atrapen, se m’insinuen, em miren,  i no tinc altre remei que intentar captar a través de la càmera aquest sentiment que m’envaeix. Potser,  tan sols és una manera de fer perdurar en el temps totes les vivències viscudes per la gent que s’estimava  la seva llar. Entrar

Les imatges que us mostro es podrien entendre com una passejada poètica i metafòrica per un planeta llunyà. Però aquest món de llums, que neixen i agonitzen, és el meu món. A dins s’hi viu el plaer de la soledat, intento parar el temps en una simbiosi de passat i present. Vull fugir de personatges que incomoden. Mostrar paisatges silenciosos on es manifesten els meus universos  somiats. Entrar

Són imatges que s’inspiren en les aigües del mar que m’ha vist néixer.

Parlem de la Mar Mediterrània, d’aigües lluminoses. Amiga plàcida i amable amb les seves platges de fina sorra que ens transmeten sensacions de pau i acolliment, però també amb el seu punt de caràcter que és manifesta en zones rocoses plenes de força i misteri.

Aquest mar, bressol de civilitzacions, bé es mereix el meu homenatge. Entrar

He escollit els indrets de Belchite i Mora d’Ebre per donar testimoni d’un passat de rellevant importància històrica com és la guerra civil espanyola.

En aquests dos pobles  es mantenen les runes que són mut testimoni de la confrontació, i on queda especialment visible l’horror d’aquest fet. Hi trobem racons on, sense gaire esforç d’imaginació, es pot sentir l’esclat de les bombes, l’olor a fum i pólvora, els crits davant de la barbàrie... Es palpen una barreja de sentiments d’amor i odi. En els seus carrers i cases derruïdes intuïm l’ànsia de poder i de llibertat, mort i misèria, desesperació i esperança. S’hi barreja la lluita per la vida i l’ heroisme, amb la revenja, la intolerància i l’amenaça.

En definitiva, la història tal i com la viu el poble, víctima d’unes decisions polítiques i uns esdeveniments bèl·lics que tot sovint són aliens a la seva voluntat.

Voldria convidar a l’espectador a  fer-ne reflexió tot observant les imatges. Entrar

Amb aquestes fotografies no pretenc fer preguntes ni donar respostes, sinó plasmar pensaments i sensacions. M’agrada redescobrir noves imatges dels mateixos llocs.

Entenc el paisatge com un escenari on la llum imprimeix el caràcter de l’obra; un teatre on es mostren les inquietuds  de l’ànima. Entrar

La revolució industrial va suposar no tan sols importants canvis socials sinó també canvis radicals en el paisatge. En general, quan parlem d’activitat fabril, ho lliguem a termes com producció, política econòmica, treball, consum ..., o bé medi ambient, ecologia, etc. Si és cert que tots aquests elements hi poden ser presents de forma més o menys evident per a l’espectador, les imatges que es mostren, pretenen fugir d’aquests conceptes, tot buscant una visió íntima d’aquesta nova estètica del paisatge. Es tracte de retrobar l’harmonia que faci arribar a l’espectador l’ànima d’aquests indrets.

La majoria d’aquestes fotografies han estat realitzades a Sant Adrià del Besòs, Badalona i rodalies. Entrar

En totes les religions la idea del paradís va lligada a l’existència d’un jardí. El món vegetal sol comportar, en la ment de qualsevol esser humà, un sentiment de benestar i felicitat. Les plantes estan vinculades profundament a nosaltres. Són font de vida.

Avui en dia, la contaminació i els avenços de “la civilització” amenacen destruir, més que mai, les reserves vegetals més importants que hi ha a la Terra. De tot això, cal fer-ne una profunda reflexió, ja que el nostre futur està directament lligat al món vegetal que ens envolta. Entrar

Presenta una visió particular de la mort en un món on els homes viuen com si fossin eterns.

És cert que excepte en moments de esplendorosa espiritualitat, el món modern no ha combregat fàcilment amb la imatge de la mort. Però encara que sovint en volem viure allunyats, aquesta ens persegueix esperant el moment de colpejar-nos amb tota la seva cruesa.

En aquestes imatges intento mostrar-hi els meus sentiments i sensacions. Es possible que l’espectador es plantegi preguntes i que fins i tot...en trobi alguna resposta. Entrar